Archivo de la categoría ‘Entrevistas’

Daniel Fernández: “El PSC está preparado para ir a unas elecciones pasado mañana”

El secretario de Organización socialista pide que las primarias no eclipsen la labor de oposición

14.08.2012 Miquel Noguer

El debate sobre cómo y cuándo deben celebrarse las elecciones primarias para elegir al candidato del Partit dels Socialistes (PSC) a la Generalitat ha estallado dentro de la formación mientras la dirección estaba intentando consolidar el liderazgo de Pere Navarro y articular una alternativa clara a las políticas de Convergència i Unió (CiU) y el Partido Popular (PP). El secretario de Organización del partido, Daniel Fernández, es quien tiene que lidiar con un debate que amenaza con instalarse indefinidamente mientras no se aclare quién acabará concurriendo a estas primarias y con qué reglas. Fernández, en una entrevista a EL PAÍS, busca rebajar la presión de quienes piden un adelanto de estas primarias y pide centrarse en hacer oposición y articular un proyecto alternativo. “El PSC está preparado para ir a unas elecciones pasado mañana”, concluye.

El primer mensaje que quiere fijar la dirección del PSC respecto a las primarias es que este asunto no estaría ahora encima de la mesa si el Gobierno de CiU no hubiera especulado con el adelanto electoral en caso de que fracase su estrategia sobre el pacto fiscal. “Hablar de elecciones anticipadas ahora es una absoluta irresponsabilidad, porque a la inestabilidad económica se le suma inestabilidad política”, afirma el dirigente socialista. Este también recuerda que no estamos ni a la mitad de la legislatura: “Si Mas acaba adelantando las elecciones significará que ha fracasado como presidente; además, demostrará que, para algunos, el pacto fiscal no era algo necesario para el país, sino un simple instrumento electoral”.

Frente a los sectores del PSC que desconfían de la voluntad real de la cúpula del partido de celebrar unas elecciones primarias que podrían arrinconar al primer secretario, Pere Navarro, Fernández asegura que la dirección, ni busca rehuir el debate ni aplazarlo sin fecha. “El abanderado de las primarias en el PSC se llama Pere Navarro, quien fue elegido primer secretario con las primarias en su programa. Será con Navarro como primer secretario que el PSC haga por primera vez unas primarias abiertas a la ciudadanía más allá de militantes y simpatizantes”, recalca.

La comisión que elabora el reglamento de las primarias, que inicialmente debía acabar su trabajo en noviembre, tendrá ya resultados en septiembre. “A partir de entonces podremos debatir sobre todos los aspectos técnicos de estas primarias”. Entre los aspectos que tiene que fijar está si el proceso se hace a doble vuelta si hay más de dos candidatos, si los votantes tendrán que registrarse antes y si se limitará el voto a los mayores de 18 años o se rebajará el mínimo de edad a 16.

Fernández reitera que no se puede trasladar la sensación de que el PSC solo vive pensando en su proceso interno. “Las primarias serán un éxito si el debate de los candidatos tiene que ver con el país, con los ciudadanos y con sus problemas; debe ser un debate útil, no para el PSC, sino para quienes sufren la crisis”.

Pero la verdadera obsesión de la cúpula socialista es visibilizar su papel en la oposición y hacer calar la idea de que hay alternativas a las políticas de la derecha. El debate interno sobre el pacto fiscal, que acabó con el diputado Ernest Maragall desmarcándose del resto del grupo parlamentario, y las dudas sobre Eurovegas han mostrado las dificultades por las que pasa el PSC. Fernández resta trascendencia a las discrepancias por el pacto fiscal. “Las contradicciones entre Artur Mas y Josep Antoni Duran i Lleida superan ampliamente la distancia que pueda haber entre dirigentes del PSC”. Sobre el desmarque de Maragall añade: “Se trata de un caso concreto y la posición del partido ha sido ampliamente discutida y unánimemente tomada”.

Pese a las dificultades para articular un discurso que ha sufrido el PSC los últimos meses, que Fernández atribuye básicamente, a que ha pasado muy poco tiempo desde que dejaron de gobernar, los socialistas quieren demostrar que se puede enfocar la crisis de manera diferente. “Quienes creen que hay otra forma de hacer las cosas, como instaurar una fiscalidad progresiva para que pague más quien más posee, tiene en el PSC un referente asegurado”. Cuando se le recuerda que fue un gobierno encabezado por el PSC el que libró a las clases medias y medias altas del impuesto de sucesiones, Fernández contraataca con lo que ha hecho el actual Gobierno: “Con la eliminación total del impuesto Mas ha regalado más de 350 millones a los grandes patrimonios del país”. E insiste en que CiU y PP son lo mismo. “Lo que ha hecho Rajoy con los 400 euros de los parados es igual que lo de CiU con la RMI”.

Daniel Fernández: “El PSC pot créixer i creixerà molt a Osona, ho tinc claríssim”

23.07.2012 Agustí Danés

És l’estiu, fa calor i l’ambient social també està calent…

Sí, ahir (dijous pel lector) vaig anar a una gran manifestació a Barcelona contra les polítiques del PP a Espanya i de CiU a Catalunya. Una manifestació així, a aquestes alçades del mes de juliol, vol dir que hi ha resposta social i si no canvien aquestes polítiques la resposta social anirà creixent a la tardor.

La responsabilitat de qui és? Pel que diu, de CiU i PP?

Qui governa a Catalunya és CiU i qui governa a Espanya és el PP. El que estava malament fa uns mesos avui està pitjor i el que estava relativament bé, avui està malament. La responsabilitat, per tant, és dels que avui governen. Les polítiques injustes i equivocades del PP i CiU col·loquen a l’esquena de les famílies catalanes la responsabilitat de la sortida de la crisi.

Li preguntava per veure si feia autocrítica. Sí que el PP governça a Espanya i CiU governa a Catlaunya, però fa pocs mesos ho feien PSOE i PSC.

Nosaltres ja n’hem fet, d’autocrítica. Vam anar a les eleccions i el poble ens va col·locar a l’oposició. Per tant, hem assumit la nostra responsabilitat. Ara ens toca fer d’oposició i ser alternativa per demostrar que hi ha una altra manera de governar.

Aquesta setmana potser també serà calenta al Parlament, hi ha la votació del pacte fiscal.

Estem negociant la proposta de pacte fiscal amb un objectiu clar: un model de finançament millor del que tenim. Si es tracta d’això, el PSC serà en aquest acord. Si el que es vol és un fracàs del pacte per portar el país cap a un carreró sense sortida, per dividir-lo i per avalar la secessió no hi serem.

Això vol dir que no vol sentir a parlar de concert econòmic.

No vol dir això. Tenim una proposta, que el primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha desenvolupat punt per punt. Si es vol que el PSC formi part d’un consens majoritari com el de l’Estatut, el pacte fiscal hauria de tenir el suprot del PSC. Perquè això sigui així s’han d’assumir conceptes de la proposta del PSC. Volem parlar d’ordinalitat, d’agència catalana consorciada amb l’espanyola, d’esforç fiscal que es té en compte…

Però dins el règim comú sempre? Sense sortir de la Lofca?

Treballem per un sistema específic per Catalunya que no és incompatible en formar part de la Lofca. Fins i tot Canàries, Euskadi o Navarra formen part de la Lofca.

Aquest discurs, situat en aquesta comarca, a Osona, no pot allunya el PSC de la gent?

Dir que estem a favor del pacte fiscal per millorar el finançament, però que no volem anar cap a escenaris de trencament per amargar una acció de govern que va en contra dels interessos d’Osona no ens ha d’allunyar de la gent d’aquesta comarca.

A Osona ha nascut l’Associació de Municipis per la Independència i si han apuntat tots els ajuntaments. Els socialistes també.

Els ajuntaments  socialistes tenen autonomia per predre decisions institucionals, però el del PSC no és un projecte secessionista, sinó federalista. Ja ho he dit: treballarem per una entesa fiscal que millori el finançament, però no serem còmplices d’unes polítiques de CiU i del PP contràries a la gent d’Osona.

A Osona té molta feina a fer el PSC?

El PSC pot créixer i creixerà molt a Osona.

Ho diu així mateix?

Ho tinc claríssim. En primer lloc, perquè tenim gent vàlida i compromesa; en segon lloc, perquè en la mesura que siguem capaços de presentar alternatives al desgavell dels governs de CiU i del PP hi ha un espai per crèixer, també a Osona.

L’adversari del PSC és CiU o el PP?

L’adversari del PSC a Espanya, a Catalunya i a Osona és la dreta, tingui la cara de CiU o del PP.

Vic i Manlleu, les dues ciutats grans d’Osona són dos forats negrets pel PSC?

El PSC té una implantació rellevant en ajuntaments d’Osona i, si és cert, té un camí molt important per recórrer a Vic i Manlleu.

Venen mals temps pels ajuntaments. Sembla que està cantada la reforma de la Llei de bases de règimen local. Tal com es planteja és un escac i mat als consistoris?

La dreta està utilitzant cortines de fum per tapar el que en realitat està fent: desmantellar l’estat del benestar. Les reformes  en l’àmbit local no suposaran estalvi. Nosaltres ho combatrem. Necessitem municipis potents que facin feina des de la proximitat. Això és positiu per la sortida de la crisi. Convertir el món local en responsable de la crisis és una gran mentida. Els serveis públics s’han de gestionar en el context que vivim i administrar amb eficàcia. Això sí, però col·locar el focus en el món local l’única utilitat que té és ocultar les veritables propostes que afecten el dia a dia de la gent, com la pujada de l’IVA per part d’un govern, a Espanya, que està incomplint les seves propostes electorlas i un govern, a Catalunya, que quan ja ens apropem a l’equador de la legisaltura està deixant el país molt pitjor del que el va trobar.

Però si CiU, precisament, no va donar suport a les retallades al Congrés. Es va abstenir.

Sí, es va abstenir, però com pot ser que si està a favor del pacte fiscal no s’oposi a un decret llei que possibilita la intervernció de l’economia catalana per part de la intervenció general de l’Estat? És una altra contradicció d’un partir que parla del pacte fiscal però que sembla que prepari el fracàs fiscal i, sobretot,  que dóna suport a les propostes més antisocials i anticatalanes que es fan des del govern d’Espanya.

Vostès han tingut interès a desmarcar-se del PP en temes de llengua.

Qualsevol que digui que el socialisme epsnayol és igual que el PP en temes de llengua o menteix o és un ignorant. Comparem el govern d’Aragó amb Marcel·lí Iglesias amb l’actual del PP, comparem el de les Illes amb Francesc Antich, amb l’actual del PP… Hi ha moltes diferències entre l’esquerra i la dreta espanyola.

Quina relació tenen amb el PSOE? Vostès, ara, tenen un mandat per renovar les relacions amb el PSOE.

En molts temes amb el PSOE hi ha una coincidència gairebé total, en l’àmbit econòmic, en el social…, però en els temes que afecten a la nostra realitat hacional hi podem trobar diferències. I si les hi trobem, es tracta de tenir un sistema de relacions que garanteixi que, si no ens posem d’acord, es pugui exposar la diferència. Això és el que estem negociant ara.

Daniel Fernández: “La cúpula de CDC necesita que fracase el pacto fiscal porque quiere la ruptura”

14.05.2012 Leonor Mayor

Pregunta- La victoria de Hollande ha sido una de las pocas alegrías que ha tenido el PSC en los últimos tiempos. ¿En qué beneficia este triunfo a su partido?

Respuesta- Abre nuevas esperanzas para la izquierda europea y también para la catalana. Más allá del tema ideológico, es una buena noticia para Cataluña. El cambio era imprescindible para modificar la política económica, para apostar por el crecimiento. Y también será positivo para la economía de Cataluña. Por eso, no deja de ser sorprendente el silencio del Govern de CiU respecto a la victoria de Hollande.

P.- El PSC ha puesto en marcha el proceso de primarias abiertas a la ciudadanía. Todo apunta a que Pere Navarro, Àngel Ros y Montserrat Tura pueden competir por ser candidatos a la Generalitat. ¿Es cierto que el partido no quiere que haya más de dos rivales?

R- Estamos redactando el reglamento con idea de aprobarlo en octubre. Cuantos más candidato haya, mejor, porque eso significa que más compañeros aspiran a liderar el proyecto para las elecciones catalanas.

P.- ¿No teme que el proceso fracase dado el escaso interés que la ciudadanía muestra por la política?

R.- Estamos convencidos de que va a ser positivo, pues el hecho de que los candidatos surjan de competiciones democráticas y no de cenáculos ya es positivo. Las primarias nos dan un valor añadido, que la gente valora en los partidos de izquierdas, no sólo porque defienden mejor el Estado democrático, sino porque van más allá en participación y democracia que los conservadores.

P.- Usted fue uno de los hombres fuertes en la campaña de Carme Chacón para liderar el PSOE. ¿Habrá primarias abiertas también en el PSOE? ¿Volverá Chacón a disputarle el liderazgo a Rubalcaba?

R.- El PSOE tomará esa decisión más adelante en una conferencia de organización. Tiene tiempo, Carme Chacón es, por lo que representa para el partido, absolutamente necesaria para el proyecto socialista y tiene mucho que decir.

P.- El PSC vive sus horas más bajas. ¿Tiene un plan para remontar?

R.- Tenemos que recuperar la confianza de la gente, que de forma muy rápida, la está perdiendo en CiU y PP. Tenemos que demostrar que hay otras maneras de salir de la crisis. Dar alternativas frente a unos gobiernos conservadores incapaces de sacarnos de este pozo.

P.- ¿cuáles son sus propuestas concretas?

R.- Hacemos la política de alternativa con la misma contundencia frente al Govern de CiU y al Gobierno del PP. CiU quiere aparecer como freno, pero es un acelerador del desmantelamiento del Estado del bienestar. Nuestras propuestas son variadas y van desde la introducción de un impuesto sobre las transacciones financieras que genere recursos orientados al crecimiento, hasta  una iniciativa específica a favor del empleo juvenil pasando por pedir más sacrificios a los que más tienen con la creación de un impuesto para las grandes fortunas o la recuperación del de Sucesiones. Además, como los recursos son limitados, creemos que se deben concentrar  los esfuerzos en incentivar ámbitos como la educación o la investigación y recortar en otras partidas.

P.- El PSC se renovó en un congreso el pasado diciembre, pero ha mantenido la misma estructura en el grupo parlamentario. ¿No es eso un lastre para el nuevo equipo?

R.- Hemos apostado por renovar combinando experiencia y novedad. A la larga este tipo de renovación es la que da buenos resultados.

P.- ¿Es un problema para su proyecto que su nuevo primer secretario, Pere Navarro, no sea diputado?

R.- Sería objetivamente mejor que fuese diputado, pero el hecho de que no lo sea nos obliga a subrayar su liderazgo en otros ámbitos, como el social, que para Navarro es fundamental ante una sociedad catalana que lo está pasando muy mal.

P.- Da la sensación de que existe una cierta descoordinación entre el partido y el grupo parlamentario…

R.- El partido está en un momento de oposición responsable y de presentación de alternativas. Eso significa oposición frontal a la reforma laboral del PP y CiU, al decreto de Sanidad o a la Ley de Estabilidad Presupuestaria. Y al mismo tiempo estamos dispuestos a dialogar en los temas en que se nos quiera tener en cuenta.

P.- ¿Cuál es la postura del PSC en el debate de los peajes?

R.- Los usuarios se resienten de las decisiones unilaterales de CiU de acabar con la política de apoyo a algunos vecinos. El Govern ha roto un pacto que venía funcionando desde hace ocho años.

P.- ¿El PSC apoya que el Gobierno ponga dinero en Bankia?

R.- El sistema financiero no puede sufrir un terremoto y hay que hacer lo posible para evitarlo, pero al mismo tiempo, exigimos transparencia y explicaciones al PP, responsabilidades a los gestores si las hay y que al final del proceso a la sociedad española se le devuelva lo que se ha avanzado. Que el coste sea cero.

P.- ¿Exigen lo mismo para Narcís Serra y el resto  de gestores de CatalunyaCaixa?

R.- Lo que ha pasado con Bankia no tiene nada que ver con nada de lo que ha ocurrido en el resto de las entidades españolas. La operación de Bancaja tenía sentido político, pero no económico.

P.- ¿Cómo van las negociaciones sobre el pacto fiscal?

R.- Pacto Fiscal, sí. Secesión, no. Ésa es nuestra postura. En el PSC tenemos un plan solvente y sólido y voluntad de negociación. A veces, escuchamos mensajes que llegan del entorno de CDC que no parecen ir en la línea de que quieren el pacto fiscal y no la ruptura. Más bien parece que quieren la ruptura y para ello necesitan que fracase el pacto fiscal. La mayoría de los votantes de CiU sigue siendo no independentista, pero da la sensación de que la cúpula quiere utilizar el pacto fiscal como una excusa y no para mejorar la financiación.

P.- ¿Cuál será su posición en materia lingüística si el Supremo ordena que el castellano sea también lengua vehicular en la escuela?

R.- El modelo actual,  tal y como está establecido y avalado por los tribunales, es el que debe aplicarse con normalidad. Nos negamos a convertir este tema en una guerra artificial. Qué casualidad que cuando CiU se decide a administrar sus relaciones con el PP por el pacto fiscal, el PP responda mitigando sus relaciones con CiU en el terreno lingüístico.

P.- El PP parece dispuesto a ganarse al electorado del PSC…

R.- Lo que nos preocupa es la situación de la gente, no las carreras electorales. Lo serio es ver cómo salimos de la crisis. Lo que le pasa al PP es que pierde apoyos cada día por las mentiras con las que ganó las elecciones y por su incapacidad manifiesta para sacarnos de la crisis.

Daniel Fernández: “El proyecto socialista no está ahora para que PSC y PSOE andemos poniéndonos líneas rojas”

“Para el PSOE, me gusta más que haya discurso común que voz única”

13.03.2012 Juan José Fernández

Terminado el congreso socialista y derrotada Carme Chacón, los ojos dentro y fuera del PSOE se han vuelto al PSC, esperando, o temiendo, la ira o la desafección. No hay tal, explica este dirigente socialista catalán formado en mil batallas del aparato y del Congreso. Ahora toca construir, dice, la relación con la nueva cúpula del PSOE, y para ello ve suficientes avales en Rubalcaba y Óscar López.

Cómo se encuentra el PSC de ánimo tras el 38 Congreso del PSOE?

Hay una posición muy común, una percepción de que se ha hecho lo que hay que hacer, y también de algo muy positivo: que ha sido un proceso democrático. ¿Cuántos partidos en España viven procesos como este? Solo el nuestro. El congreso se ha acabado y, ahora, a lo que toca. Y en el PSC la convicción mayoritaria es que toca construir una relación constructiva con la nueva dirección del PSOE. El primer punto es una reunión entre Pere Navarro [primer secretario del PSC] y Alfredo Pérez Rubalcaba. Aún no tiene fecha, pero será muy relevante.

¿Pero cuál es la temperatura de la relación PSC-PSOE?

Venimos de un congreso en el que se han enfrentado dos candidaturas, pero la situación del país es tal, y la necesidad de que haya un socialismo fuerte es tan urgente, que hay muchas ganas. No le voy a decir que ahora nos estemos abrazando todo el día, pero hay un clima de responsabilidad, unas ganas de pasar página cuanto antes.

¿Algunos en el PSC no se están regodeando en la herida?

No, regodearse no. Podría haberse dado el caso, ¿eh?, pero al haber conseguido la candidatura de Carme Chacón un 49 por ciento de los votos, es impossible hacer la lectura en clave derrota catalana-PSC. El sentimiento de derrota puede tenerlo tanto alguien que haya apoyado a Carme desde Cataluña como el que lo haya hecho desde Andalucía.De alguna manera, en esta historia quedan descolocados esos nacionalistas catalanes que decían que en España una catalana nunca puede llegar a nada, o esos que decían lo mismo desde el nacionalismo español.

¿Fue un error poner todos los huevos del PSC en la misma cesta?

Esa leyenda urbana de que hay un aparato que va colocando gente no es real. En el Congreso que ganó Zapatero, hubo gente del PSC que estuvo con Bono, más de la que se cree; hubo gente que estuvo con Matilde [Fernández], más de la que se cree; y algunos estuvieron con Rosa Díez. Y no fue porque el PSC tuviera huevos en todos los cestos, es que había gente que pensaba así. En el nuevo PSC es impensable que haya que colocar a gente que vote una cosa u otra. Lo que ha ocurrido es que la mayoría, de forma natural, estaba con Carme Chacón; y también había delegados que estaban con Rubalcaba y lo han expresado, y me parece muy bien. Hoy no hay forma de afrontar estos procesos que no sea la naturalidad. Me niego a que tengamos que utilizar a los delegados para estrategias.

¿Qué hubiera aportado Chacón que no aporta Rubalcaba para que el PSC se sienta más cómodo en la federación del PSOE?

No, insisto: la gente del PSC que hemos apoyado a Chacón lo hemos hecho porque creíamos que, si hablábamos de una nueva etapa, Carme era la adecuada. Ese ha sido el argumento, tanto en Ceuta o Galicia o Madrid como en Cataluña.

La nueva ejecutiva del PSOE es la que tiene menos peso catalán de la historia del partido?

Lo dirá el tiempo, pero creo que no va a ser así. Teníamos dos miembros en la ejecutiva, y ahora tenemos dos, un hombre del peso político de Pepe Zaragoza, y una magnífica diputada, como Esperanza Esteve.

¿El PSC formará grupo parlamentario propio esta legislatura?

No. En nuestro congreso votamos que no. Hubo una votación en la que salió otra cosa: que a lo largo de la legislatura, a través del diálogo PSC-PSOE veamos cómo renovamos nuestra articulación parlamentaria, dentro del grupo socialista, para aconseguir una mayor visibilidad en Cataluña que será buena para el PSC y para el PSOE.

Jaume Collboni, portavoz delPSC: “El nuevo PSC será más PSC que nunca”. ¿Qué significa?

Que vamos a seguir defendiendo como nunca nuestras ideas, lo que somos, lo que representamos, y que en el caso de España es una visión federal.

¿Van a plantearle a la nueva dirección del PSOE alguna línea roja en la relación?

Mire, el proyecto socialista no està ahora para que PSC y PSOE andemos poniéndonos líneas rojas. El proyecto socialista está para trabajar juntos e intentar salir de la crisis y del drama del paro.

Rubalcaba ha dicho que es el secretario general del PSOE que llega al puesto con mejores relaciones en Cataluña. ¿Exagera?

Yo no sé si las mejores, porque las que tenía Felipe… Y Almunia tenía también muy buena relación. Pero es verdad que tieneunas magníficas relaciones, y las tenía antes del congreso –el acto que nos pidió que le montáramos se hizo no solo desde el respeto, también desde el cariño– y las tiene después, faltaria más. Además, hay un momento clave, cúspide, que es el Estatut, dos años de relaciones permanentes. Sin Alfredo Pérez Rubalcaba seguramente no habría sido posible el nuevo Estatut.

Dicen que en la nueva relación PSC-PSOE hay una nervadura clave: la relación que tiene usted con su homólogo Óscar López.

Tengo buena relación, sí. Nos conocemos desde hace años, y venimos los dos de una cultura de la organización. Óscar López es el único dirigente socialista español no del PSC que estuvo en un Consell Nacional del PSC. Estuvo invitado, y fue ampliamente aplaudido.

Él les ha insistido a ustedes en que el PSOE debe tener una sola voz en toda España. ¿Cómo interpretan ustedes eso?

Una voz es compatible con los acentos de cada comunidad, de cada territorio. La voz única es compatible con la pluralidad y diversidad que representa el socialismo español. Una de nuestras señas de identidad es que la pluralidad fortalece la voz única, el discurso común… Para el PSOE me gusta más ‘discurso común’ que ‘voz única’.

¿No les molesta que les insistan tanto en lo de la voz única?

No. Yo creo que en una España plural, que es la que tenemos, el partido socialista que más se parece a España es aquel que es capaz, desde la pluralidad, de construir un discurso común.

¿Va a cambiar la opinión del PSC sobre el pacto fiscal catalán?

Nosotros ya tenemos un pacto fiscal, que es el que hicieron el Gobierno Montilla y el Gobierno Zapatero. Es, por cierto, un pacto fiscal diez veces major para Cataluña que el que hizo Artur Mas con Aznar. Lo que decimos ahora es que en 2013 se ha de renovar, y proponemos renovarlo por la vía de lo que llamamos “pacto fiscal federal”, que es la vía del Estatuto. El pacto fiscal, en boca de CiU, es un truco para esconder el termino ‘concierto’, pero eso no es el pacto fiscal del PSC.

Daniel Fernández: «El congrés ha sigut un reactiu il·lusionant per als militants»

20.12.2011  Albert Ollés

 

–¿Què ha canviat al PSC després del 12è congrés?
 –S’hi ha produït un canvi profund. No solament ha entrat gent nova a l’executiva i a la cúpula, sinó que altres persones que ja hi eren ara tindran més responsabilitat. Una nova generació de membres del partit n’ha assumit el comandament. Per exemple, és veritat que ja hi havia alcaldes en la direcció, però ara és molt més notòria la seva presència en el nucli que pren les decisions. 

 –¿Serà possible traslladar aquests canvis a la globalitat del partit?
 –La nostra realitat és plural, i més encara al territori. Però un dels meus principals objectius serà que aquest nou PSC s’expressi a les agrupacions. No crec que sigui difícil, ja que la idea de renovació ha vingut de baix cap a dalt i es va iniciar en el debat precongressual. Posteriorment, el congrés ha sigut un reactiu il·lusionant per als militants. 

 –¿Quins canvis vol introduir en la secretaria d’organització?
 –Per començar, hem derivat l’àrea de comunicació cap a una altra persona, el nou portaveu, Jaume Collboni. Orgànicament, donarem resposta al compromís d’obertura del partit aprofundint en la nova cultura interna que ha sortit del congrés. També donarem un impuls més fort i de més pes a les agrupacions sectorials, amb l’objectiu de connectar amb els sectors socials emergents. 

 –Avui [per ahir] no ha pogut estar en el debat d’investidura al Congrés dels Diputats per les seves noves funcions al PSC. ¿Pensa deixar l’escó?
 –Encara no he pres la decisió, però el que és segur és que no canviarà res fins que del congrés del PSOE del febrer en surti una nova executiva federal. La veritat és que és difícil compaginar els dos càrrecs. 

  –¿L’anterior cúpula es mereixia el final que ha viscut al conclave?
  –No és una qüestió de pagar factures. Han liderat el partit durant una etapa molt dura. Tots ells continuaran fent coses i seguiran en la política activa. Estic segur que quan ho analitzem des de la perspectiva del pas del temps, es valorarà d’una forma més positiva que ara el treball que van fer.

Daniel Fernández: “Volem assumir la nostra responsabilitat en la crisi”

“El que no farem és mirar cap a un altre costat”

“Per primera vegada aquesta executiva té el manament de renovar les relacions amb el PSOE”

“Catalunya únicament tindrà força i serà una potència amb una Espanya federal”

“La democràcia d’aquest congrés es traslladarà a la resta d’agrupacions del territori”

20.12.2011 Emma Ansola

Els darrers vuit anys, el nou secretari d’organització del PSC, Daniel Fernández, els ha passat al Congrés dels Diputats, però el seu passat polític es lliga directament amb el del president José Montilla, del qual va ser cap de gabinet a la Diputació de Barcelona. Actualment és diputat a Madrid.

Vostè es considera renovació o continuïtat?

Renovació, perquè la responsabilitat que ara tinc com a secretari d’organització és totalment nova per a mi. Ara, és cert que durant vuit anys he tingut la responsabilitat de representar el PSC en el Congrés dels Diputats i conec bé el partit.

Com afronta com a secretari d’organització la nova etapa del PSC?

L’executiva ha d’aplicar les resolucions tant polítiques com organitzaves del congrés i, per tant, ara cal que l’impuls polític d’aquest congrés arribi a les agrupacions.

Però quins canvis concrets hi haurà quan els militants el que demanen a l’executiva és més democràcia i participació?

Els futurs congressos seran una expressió d’aquest nou PSC perquè, a més a més, la força d’aquest nou PSC ha vingut de baix cap a dalt. Per tant, la democràcia i la participació es traslladarà a la resta de les agrupacions del territori.

Li toca organitzar les primàries.

Sí. les resolucions en aquest sentit són clares. El PSC serà el primer partit a Espanya amb unes primàries obertes, i això serà una responsabilitat i un repte, i jo l’assumeixo. De totes maneres, el calendari de les primàries l’haurà de marcar l’executiva i ara estem dedicats a fer creïble el nostre projecte d’oposició responsable al Parlament amb l’oferiment de col·laboració que ha fet el nostre primer secretari al president de la Generalitat, Artur Mas. Així, mantenen una continuïtat amb la línia d’abans tot i haver proclamat un gir a l’esquerra?

Nosaltres hem de fer una política útil i responsable, i més quan es viu la crisi més gran dels últims 50 anys. I, a més a més, és el que hem practicat; nosaltres ja vam facilitar la investidura de Mas, i en aquest sentit no hi ha hagut canvis. El que fem és subratllar aquesta oferta de diàleg. Amb la crisi, els socialistes volem assumir les nostres responsabilitats.

Però, mentrestant, continuen les retallades?

Nosaltres esperem que el president Mas i el nostre primer secretari trobin espais per compartir aquesta responsabilitat. El que no farem nosaltres és mirar cap a un altre costat.

Pensen que el PSC encara pot trobar un forat i ser útil al Parlament amb un PP enfortit a Barcelona i Madrid?

El que volem és un PSC útil per solucionar la crisi econòmica des de l’oposició, i això és el que volem construir. És per això que es va allargar la mà a CiU.

Té a la vista el congrés de la federació de Barcelona, les assembles de les agrupacions locals i un procés de primàries. Vol dir que no haurà de deixar Madrid?

Tinc clar que seré a Madrid fins al congrés federal del PSOE al febrer, i després decidiré si és compatible la responsabilitat a Madrid amb ser secretari d’organització.

Durant els vuit anys a Madrid, vostè no ha sentit la necessitat de votar en contra dels companys del PSOE en temes referents a Catalunya?

El PSC sempre ha votat amb responsabilitat amb els nostres ideals, el nostre projecte polític i el nostre país. El que sí que hem constatat és que la nostra feina no ha tingut la visibilitat que una part important del nostre electorat voldria i per això el congrés de diumenge va aprovar revisar la relació amb el PSOE.

Però això ja es podia haver fet abans del congrés?

Sí, però mai abans l’executiva tenia el manament del congrés de fer-ho. L’executiva ara haurà d’anar a Madrid i aconseguir una articulació més bona entre el PSC i el PSOE.

Vostè és un gran defensor del federalisme. Creu que encara té futur aquest model?

El federalisme avui té més futur que mai, perquè Europa o serà federal o no serà. I, a més, l’Espanya que té futur és la federal i Catalunya únicament tindrà força i serà una potència dins d’una Espanya i una Europa federals. Avui ser federalista és tenir la resposta possible als problemes de la globalització. El problema és que encara queda molt camí per recórrer.

“En la cumbre del PSOE, todo el partido dará apoyo a la inmersión”

08.09.2011

Juan Ruiz Sierra

Daniel Fernández (Barcelona, 1965) ha tenido esta legislatura un trabajo difícil. Secretario general adjunto del grupo socialista en el Congreso e integrante del PSC, ha coordinado las muchas veces complicadas relaciones parlamentarias entre los socialistas catalanes y el PSOE. Ahora forma parte del equipo de trabajo de Alfredo Pérez Rubalcaba. Como encargado de política institucional, debe trazar las propuestas de modelo territorial.

-Estos días, a cuenta del auto del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, CiU acusa al PSOE de coordinarse con el PP contra la inmersión lingüística.

-El discurso no se sostiene. CiU lo desarrolla para justificar por qué gobierna Catalunya con la derecha española y por qué aspira a gobernar España con esa derecha. Los socialistas hemos defendido varias veces en el Congreso la inmersión frente a los ataques de la derecha.

 -¿Cómo van a reaccionar?

-Desde el PSC aportaremos a la conferencia política del PSOE, entre el 30 de septiembre y el 2 de octubre, una enmienda que ratifique aún con más fuerza este compromiso del socialismo español con el modelo educativo catalán.

 -¿Ya lo han hablado con el PSOE?

-Sí. Y no habrá problema porque va en la línea que el PSOE ha mantenido desde el nacimiento de este modelo educativo. Frente a lo que algunos inventan, el PSOE siempre ha estado al lado de Catalunya en la defensa del sistema. Y siempre la derecha española ha estado en contra. La conferencia política servirá para subrayar esa realidad.

-La conferencia será dentro de tres semanas. ¿No han faltado reflejos a la hora de responder?

-La conferencia política es el lugar idóneo. Ahí es donde ofreceremos el compromiso del partido para los próximos años. No será un posicionamiento de un dirigente, sino del conjunto del partido.

-El alcalde de Lleida, Àngel Ros, y el de Sabadell, Manuel Bustos, defienden que los diputados del PSC puedan desmarcarse del PSOE en asuntos que afecten especialmente a Catalunya o a su autogobierno. ¿Se hará realidad su propuesta?

-Ambos han hecho un esfuerzo inteligente para buscar una propuesta constructiva, que refuerce al PSC pero manteniendo la relación con el PSOE. En el congreso del PSC la tendremos que valorar a fondo.

-¿Y el PSOE, cómo lo ve?

-Está a la espera de que el PSC tome una decisión. Esta propuesta, u otra, se tendrá que aprobar en el congreso para que sea definitiva.

-¿Irá la propuesta en el programa?

-No, pero en el manifiesto paralelo al programa podría haber una referencia a esa posibilidad. Pero para eso necesitamos que la propuesta no sea de dos dirigentes sino de todo el partido, y eso aún no es así.

-¿Qué modelo territorial defiende el PSOE en estas elecciones?

-Es necesario que en este contexto de crisis se incrementen y refuercen los instrumentos de cooperación entra las comunidades y el Estado. Hay que reforzar la cooperación entre las autonomías.

-Ponga algún ejemplo.

-Esa cooperación puede darse en muchas aéreas. Conviene coordinar los servicios de ocupación. O también la inmigración, donde el Estado tiene determinadas competencias sobre el control de los flujos migratorios, y comunidades y ayuntamientos las tienen en el terreno de la integración social.

 

“Independentisme i neocentralisme són dues cares de la mateixa moneda”

Daniel Fernández (Barcelona, 1965) és secretari general adjunt del grup parlamentari socialista al Congrés espanyol i membre de la comissió executiva del PSC. Amb Joaquim Coll ha escrit “A favor d’Espanya i del catalanisme” (Edhasa, 2010).

Tituleu “A favor d’Espanya i del catalanisme” en un moment que la política catalana sembla afectada per un distanciament que el president Montilla va batejar amb el terme “desafecció”.

—El llibre té aquest títol perquè pensem, enfront d’aquells que tenen una visió unitarista –i que, per tant, rebutgen el catalanisme– i enfront d’aquells que han fet una evolució cap al sobiranisme o cap a l’independentisme –i que, per tant, no volen participar en Espanya–, que avui hi ha una àmplia majoria de catalans que ens considerem catalanistes i que volem continuar treballant per enfortir un projecte plural d’Espanya.

—La sentència del TC sobre l’Estatut ajuda al projecte plural?

—La sentència, des del punt de vista dels continguts, és un cop al PP. Es veu que és un text totalment constitucional. Però alhora la sentència ens ha posat en una situació complicada, pel fet que l’ha feta un tribunal que es troba en la situació que es troba –deu ser el tribunal amb menys prestigi de la història d’Espanya– i pel redactat d’alguns dels seus fonaments, innecessaris i contradictoris amb la voluntat de crear una Espanya plural que en respecti la diversitat lingüística i cultural.

—Subtituleu “Un assaig contra la regressió política”. En el context de l’encaix de Catalunya a Espanya, què enteneu per regressió política?

—Creiem que hi ha dos moviments regressius, el neocentralisme de la dreta espanyola i el sobiranisme independentista, que, en teoria, són adversaris però en el fons són aliats perquè l’un alimenta permanentment l’altre.

—Per què són regressius?

—Perquè tots dos fan una lectura negativa d’allò que han estat aquests trenta anys d’autonomies. Uns perquè diuen que aquestes autonomies han posat en qüestió la unitat de mercat i han afeblit el projecte espanyol i uns altres perquè diuen que les autonomies han estat una enganyifa. Nosaltres, en canvi, fem una valoració positiva d’aquests trenta anys –que han de tenir encara la seva evolució– i la fem connectant amb les arrels d’aquest pacte polític, que és el pacte constitucional i la transició. En canvi, aquests moviments són regressius perquè fan una lectura negativa d’aquest pacte i se situen en posicions prèvies.

—Signifiquen un retrocés?

—En la mesura que un alimenta l’altre. Això ho fa més difícil a l’espai majoritari a Catalunya, que aposta per la seva llengua, la seva cultura i la seva identitat, però també per un projecte plural per a Espanya. Aquest espai, que pot continuar desenvolupant aquest projecte –en la meva opinió, en una línia federal– té més dificultats. En canvi, ells, com a elements regressius que es retroalimenten, acaben ocupant un espai públic més enllà de la força que tenen i ens porten cap a situacions que no són positives: d’estancament o de retrocés.

—Qui ens porta a l’estancament i qui al retrocés?

—Un exemple. Nosaltres voldríem una reforma constitucional per convertir el Senat en una veritable cambra territorial. Avui és possible aquesta reforma de la Constitució? No, perquè el PP voldria una reforma constitucional per recentralitzar competències i el sobiranisme de CiU i l’independentisme d’Esquerra no tenen cap interès en aquesta reforma perquè són en projectes al marge del projecte espanyol. Per tant, la confluència d’aquests moviments fa impossible un avenç federal en la línia de la reforma constitucional. En aquest sentit, no avançar, per a nosaltres, és retrocedir. Independentisme, sobiranisme i neocentralisme són dues cares de la mateixa moneda.

—Creieu que el sobiranisme de CiU impediria de fer del Senat una cambra territorial?

—CiU té un discurs molt indefinit. Dins la federació hi conviuen veus molt contradictòries. N’hi ha que es manifesten encara coherents amb el seu discurs històric –i suposo que aquestes veus serien favorables a la reforma–, però n’hi ha que es declaren independentistes –que no tenen cap interès en un senat federal, com no en tenen ni Esquerra ni el PP.

—Expliqueu que el llibre és “una explícita represa del projecte hispanista del catalanisme”. No era marca de CiU, el projecte de col·laborar en la modernització d’Espanya per avançar en l’autogovern de Catalunya?

—És que el catalanisme majoritari sempre ha estat hispanista. Tot: el catalanisme moderat conservador –i aquí hi podem situar Cambó, Prat de la Riba i Pujol– ha estat hispanista i el catalanisme d’esquerres des del seu naixement –Rovira i Virgili, Companys, Maragall, Narcís Serra– ha estat hispanista. I sempre ha tingut dues cares: endins, enfortiment de l’autogovern, la cultura i la llengua; i enfora, fer evolucionar l’estat espanyol cap a la descentralització, les autonomies o l’estat federal. Això ha estat el catalanisme majoritari. I nosaltres formem part d’aquest catalanisme hispanista. I estic d’acord que no és només d’esquerres: també l’ha practicat Pujol. Però ara, al partit del pujolisme, hi ha veus que no són partidàries d’aquesta proposta sinó de separar-se d’Espanya. Nosaltres defensem el catalanisme de sempre perquè ha tingut èxit durant els últims trenta anys. Tenim el màxim nivell d’autogovern, hem recuperat la llengua d’una situació molt complicada, la nostra cultura avui té nivell internacional. Ens neguem a fer una lectura pessimista –a banda de la situació de crisi que ara patim. El nostre catalanisme és optimista.

Fotografia de Jordi Play

—No hi estem d’acord. Desconec en concret les teories d’aquestes persones –tot i que n’he llegit alguna cosa–, però no hi estem d’acord. Creiem que ha estat una història d’èxits. Amb tot, fins i tot amb aquesta sentència del TC, que nosaltres hem criticat i considerem negativa, aquesta és una història d’èxits i ha de continuar.

—Com?

—Amb el federalisme. Quina és l’alternativa? La independència? Creiem que és una alternativa negativa. No forma part de la tradició històrica del catalanisme. I, a la llarga, no crea una divisió entre Catalunya i Espanya, sinó al si de Catalunya.

—Sentiu que Espanya té en consideració Catalunya?

—Hi ha una part d’Espanya que és molt considerada amb Catalunya. L’Espanya progressista que ha fet possible l’Estatut. N’hi ha una altra que no ho és. El PP no ho és. Ha fet de l’anticatalanisme un instrument electoral. Dit això, des del punt de vista polític i d’autogovern, hem avançat moltíssim; tant, que el nostre model s’ha acabat imposant –el concepte autonomia és un invent del catalanisme: ens el vam inventar quan el vam importar d’Irlanda. On no s’ha avançat prou –també ho diem al llibre– és en la valoració positiva, en el reconeixement, en l’actitud positiva amb relació a la realitat cultural i lingüística plural. Al final resulta que els federalistes –ja no dic els socialistes– som els únics que acabem creient en la pluralitat de debò, perquè defensem que Espanya és plural i que Catalunya és plural. Uns altres, des de posicions de la dreta espanyola, parlen molt de la pluralitat de Catalunya però tenen una visió molt poc plural d’Espanya, i a la inversa: alguns, des de posicions nacionalistes sobiranistes, parlen molt de la pluralitat d’Espanya, però de vegades sembla que no entenen la pluralitat de Catalunya.

—Per a vós, la solució és el federalisme però neocentralistes i independistes barren el pas a aquest sistema. Quina és la vostra estratègia, doncs?

—Un cert combat polític per a defensar aquestes idees. No podem pensar en una reforma de la Constitució, des d’un punt de vista pràctic, si no hi ha una majoria que la faci possible. Això vol dir que el PP ha de tenir menys força a Espanya o ha de ser una altra mena de dreta. I l’independentisme ha de tenir menys força a Catalunya. Mentre aquestes forces siguin tan rellevants, des del punt de vista polític i cultural, aquesta reforma és impossible. El llibre defensa que ara no són tan importants les reformes jurídiques com el diàleg i la batalla cultural de fons. Cal aconseguir abans la majoria social.

—Com a federalista us sentiu cada vegada més sol?

Fotografia de Jordi Play

—No cal ser inflexibles amb les paraules. El federalisme, a Catalunya, el mamem des que som petits. A Espanya hi ha una part de l’esquerra que no es defineix com a federalista, perquè no forma part de la seva cultura política i perquè encara queda el record del fracàs de la Segona República, però, quan parles amb ells, veus que el seu autonomisme s’assembla molt al nostre federalisme. No sé qui va dir que “Espanya és plena de federalistes que no saben que ho són”. Jo voldria que l’esquerra espanyola deixés de tenir por a la paraula federalisme, però tampoc no m’agradaria que l’esquerra catalana abandonés la paraula autonomia, perquè és un error deixar la paraula en mans del PP. Les enquestes a Catalunya diuen que un 10% de la població aposta per recentralitzar competències, un 20% es declara independentista, però la resta, el 70%, es defineix meitat a favor d’un estat federal i meitat a favor de l’estat de

les autonomies. Sobre aquesta majoria s’ha de construir un pas endavant en el federalisme.

—Com convencereu aquells federalistes espanyols que no saben que ho són?

—El primer pas és no convertir això en una batalla nominal. Si el seu autonomisme és plural i no homogeneïtzador, parlem dels mateixos. Quan el socialisme espanyol defensa, com ha defensat aquests últims anys, la llengua catalana o el model d’immersió lingüística enfront de l’ofensiva de la dreta espanyola, el socialisme espanyol fa federalisme.

—Celestino Corbacho ha estat substituït com a ministre de Treball per Valeriano Gómez. El PSC perd poder a Madrid?

—No. El pes del PSC a Madrid no s’avalua pel nombre de ministres que té, sinó per les polítiques que fa el govern de l’estat. En aquest sentit, tenim el pes que teníem. Aquest canvi dóna un nou impuls al govern de l’estat i això és bo per a Espanya i també per a Catalunya.

—Els acords amb el PNB en matèria de pressupostos faran que el PSOE giri els ulls cap al País Basc?

—Els acords amb el PNB demostren que el PNB utilitza amb més intelligència la seva força política que no pas CiU. El PNB, que també és a l’oposició, en vuit mesos de ser-hi, ha començat a pactar coses positives per al País Basc i  per a Espanya, mentre que CiU, set anys després de perdre el govern, encara no ha sabut fer aquest paper. Això demostra que alguns paeixen més ràpidament el pas a l’oposició que uns altres.

—Ha aconseguit més el PNB per al País Basc en dues setmanes que el PSC, CiU, ERC i ICV per a Catalunya en set anys de debat sobre l’Estatut?

—No, perquè nosaltres tenim un nou Estatut. Heu de recordar que el PNB va intentar passar un nou estatut al Congrés que va acabar allà mateix, el famós pla Ibarretxe. Tenim competències des de fa anys que Euskadi aconseguirà ara, després de vint anys.

—També tenen el concert econòmic, que Catalunya no té i per a alguns ha esdevingut una fita.

—El concert, com sabeu, és un dels punts del pacte constitucional. No hi tinc res a dir. Més exemples: nosaltres vam aconseguir fa dues setmanes un acord per al traspàs dels trens regionals; hem aconseguit el traspàs de rodalia, cosa que no és a l’acord amb el PNB. El balanç, des del punt de vista d’aquests anys de govern, és molt més positiu que no un acord concret amb el PNB.

—Aquest peix al cove del PNB no ha acabat resultant més efectiu que tota la discussió, elaboració i votació d’un Estatut després retallat pel TC? —Repeteixo que l’Estatut que va presentar el PNB no va passar del Congrés. Fa set anys hi havia un PNB que estava en un procés diferent: a Euskadi havia trencat amb nosaltres i havia optat pel camí de la independència. El PNB d’avui torna a l’Estatut de Gernika i a la moderació. El fet sorprenent és que Convergència hagi fet el camí contrari.

Àlex Milian

Facebook



Buscar
Archivos

Te encuentras en los archivos de la categoría Entrevistas.

  • [+]2012 (57)
  • [+]2011 (150)
  • [+]2010 (73)
  • [+]2009 (51)
  • [+]2008 (53)
  • [+]2007 (49)
  • [+]2006 (48)
  • [+]2005 (18)
  • [+]2004 (12)


A FAVOR DE ESPAÑA Y DEL CATALANISMO

A FAVOR D'ESPANYA I DEL CATALNISME


Contador de estadsticas - Blog Daniel Fernndez