Archivo de junio de 2007

La setmana a la villa y Corte va començar amb la ressaca de la victòria del Reial Madrid a la Lliga. Nosaltres, culés desapassionats, vam suportar estoicament les insinuacions, sempre moderades i correctes, dels diputats merengues. Ho fèiem, a més, refugiats en la íntima satisfacció d’haver presenciat el dia abans a la Monumental una èpica corrida de toros amb un diví José Tomàs i un Cayetano que va parlar de tu a tu al de Galapagar.

La mort el dimarts -als 69 anys i com a conseqüència d’un càncer de pulmó- de El Fary va capgirar, al menys durant uns dies, l’atenció popular cap a la figura d’uns dels cantants de copla més estimats de les darreres dècades. ¿I l’escenari polític? Reduït a una única pulsió, a una única qüestió: Navarra. Sense espai, ni per al comentari futbolístic, ni per al record de l’entranyable creador de “El torito guapo” i inventor d’un estil musical difícil d’explicar: barreja de rumba, flamenqueo i elements del pop.

Amartya Sen ha escrit: “Un enfocament singularista pot ser una bona forma de malinterpretar gairebé tots els individus del món.” Potser l’enfocament singularista, sovint intransigent i excloent, és inevitable en el futbol (tot i que coneixem amants d’aquest esport capaços de reconèixer les virtuts de l’equip contrari). Tanmateix, ens agradaria pensar que serem capaços de no caure en el parany de l’enfocament singularista. El considerem inútil per a comprendre la pluralitat i la complexitat que avui defineixen, cada vegada més, la identitat dels pobles i de les persones (i que sempre han definit la humanitat). I contraproduent per a afrontar el desafiaments del present a Catalunya, a Espanya, a Europa… i també a Navarra,

El passat dijous vam tenir l’ocasió d’assistir al Congrés a la celebració del trenta aniversari de les primeres eleccions democràtiques després de la llarga nit de pedra de la dictadura. Sentida i unànime ovació quan el rei va tenir un record per Adolfo Suárez. Les societats avancen quan, a més de compartir un horitzó de futur i construir, sense divisions, el present, s’esforcen per tenir una mirada comuna sobre el seu passat.

Convidats per la diputada Raquel de la Cruz, la tarda anterior havíem conegut Sonseca, una emprenedora vila d’uns 10.000 habitants a 24 quilòmetres de Toledo. El moble, el tèxtil i la indústria confitera –imperdonable no provar les marquesitas- són tres sectors rellevants de l’economia sonsecana que la converteixen en una tranquil·la vila industrial que mira amb confiança el seu futur. Raquel, que ha format part de l’equip de govern de l’Ajuntament els darrers vuit anys, ens va mostrar amb un emocionat orgull el seu poble i els canvis i millores que ha ajudat a impulsar: escoles, casa de cultura, equipaments esportius, escoles bressol, places i carrers, ajuntament, centre de salut en construcció…

El 15-J de 1977 tots plegats –des de Barcelona fins a Sonseca, passant per la Carrera de San Jerónimo- vam iniciar una apassionant aventura que el passat dijous –en un Madrid engalanat per un cel toledà del Greco- vam rememorar orgullosament emocionats com a diputats, i el que és més important- com a ciutadans. Una apassionant aventura que, per primera vegada des de la Guerra de la Independència, no ha acabat en forma de divisió entre guanyadors i perdedors. Potser el modest objectiu en aquesta etapa sigui tornar a convertir els enemics en adversaris. O, com a mínim, intentar-ho.

“El Gobierno ha hecho, hace y hará todo cuanto esté en su mano por buscar los caminos de la paz definitiva”

“Tengo la seguridad de que triunfará la voluntad de paz que todos los españoles compartimos y de que, entre todos, haremos realidad ese camino de esperanza.”

Paraules del President Zapatero en la seva compareixença del passat dimarts? No. Paraules del llavors President Aznar el 28 de novembre de 1999, després de l’anunci de fi de l’alto el foc per part d’ETA.

Josep Pla, en les seves indispensables cròniques parlamentàries sobre les Corts Constituents de la II República, ens retrata a un Romanones que als passadissos comenta entusiasmat la darrera intervenció d’Alcalá Zamora a un reduït grup de periodistes: “Discurso magnífico y brillante de Don Niceto!. Y si el discurso no le hubiera parecido tan brillante como dice ¿qué diría usted de él? le pregunta uno de ellos. ¡Pues diría igual!” respon cínicament el Comte.

El senyor Rajoy (sense el do de gents de Romanones i en un tema que està, en rellevància i gravetat, a anys llum d’una tarda de glòria parlamentària d’Alcalá Zamora) se’ns ha instal·lat en la mateixa actitud:

- Señor Rajoy, ¿Qué opina del comunicado de ETA en el que anuncia el fin del “alto el fuego permanente”, tacha de fascista a Zapatero y le recrimina haber respondido al alto el fuego con “detenciones, torturas y persecuciones de todo tipo?”
-¡Qué quiere que le diga! La demostración de que la política terrorista del gobierno está equivocada, ha constituido una cesión ante ETA y debe rectificarse inmediatamente.
-¿Y si no se hubiera producido esta declaración por parte de los terroristas o se hubiera producido una en la dirección radicalmente opuesta?
-¡Pues diría igual!

“El aire de Madrid es tan sutil que mata un buey y no apaga el candil”. Aquesta dita madrilenya que Lídia em recorda sovint des de la recepció de l’hotel –ho fa substituint “un buey” per “un hombre”- ha estat especialment escaient aquesta setmana d’una lluminosa frescor primaveral.

Par contra –i, pot ser per a compensar- l’aire i l’atmosfera política madrilenya no ho és gens de subtil. A Madrid, les victòries electorals són sempre rotundes i les derrotes sovint tràgiques. A nosaltres, catalans que hem crescut i vivim fem del matís polític virtut cívica, aquesta tremenda simplicitat ens atreu i, alhora, ens pertorba. A casa nostra seria impensable que un alcalde, Gallardón, que acaba de revalidar àmpliament el suport ciutadà a la seva ciutat es postuli, tot just 48 hores després, per acompanyar –i, de fet, optar a succeir- el seu líder, Rajoy, en la propera contesa electoral. Com també ho seria la resposta –més madrilenya que gallega- de Rajoy. “No es tiempo de que el alumno elija carrera”

Però com vostès saben, tota regla ve acompanyada per la seva excepció. I així, el Ministre de Justícia va aprofitar dimecres passat una pregunta al Ple del Senat per a felicitar el PP –amb uns versos subtils- pel seu triomf a Madrid:

“ Bonita foto en Madrid,
hayan bien los triunfadores,
más trasvasar resultados,
más allá de aquesta lid,
a fuer de audacia y desliz,
es contar mal lo contado,
y se vuelve en un pas pis,
contra quien aquí ha ganado,
y habiendo perdido allí
resultará derrotado
al final aquí i allí.”

I és que, certament, els vents de les Espanyes no es poden reduir a l’aire de Madrid. Afortunadament.




Buscar
Archivos

Te encuentras en los archivos del blog Blog de Daniel Fernández para junio de 2007.

  • [+]2012 (57)
  • [+]2011 (150)
  • [+]2010 (73)
  • [+]2009 (51)
  • [+]2008 (53)
  • [+]2007 (49)
  • [+]2006 (48)
  • [+]2005 (18)
  • [+]2004 (12)


A FAVOR DE ESPAÑA Y DEL CATALANISMO

A FAVOR D'ESPANYA I DEL CATALNISME


Contador de estadsticas - Blog Daniel Fernndez