Per a un barceloní –per algú que ha crescut protegit per un horitzó físic i sentimental conformat per Collcerola, Montjuïc i la Mediterrània-, Madrid és la ciutat en la que es confonen cel i horitzó. Potser aquesta manca de límits físics explica les poderoses ambicions polítiques o les creacions místiques que Castella ha generat al llarg de la seva història. Però el que és inevitable és la sensació d’irrealitat, de plató cinematogràfic, de somni, que t’assalta quan la llum de la nit substitueix la llum del dia com a únic horitzó. Una sensació que esdevé certesa quan unes altres llums, les de nadal, ocupen places i carrers.

Certament, hi ha debats parlamentaris que contribueixen a condensar aquest clima de ficció. No ha estat el cas, aquesta setmana, del debat sobre el darrer Consell Europeu. L’acord ha estat positiu per Espanya, que seguirà sent beneficiari net del pressupost comunitari fins al 2013, però és sobretot, un bon acord per a Europa, que li permet afrontar el repte de la cohesió territorial de l’ampliació a l’est i, alhora, impulsar els objectius de la cohesió social, especialment la integració dels nous europeus, i la innovació tecnològica.

L’únic nacionalisme que es pot permetre un socialista és l’internacionalisme. Un internacionalisme que no neix d’artificis cosmopolites, sinó del compromís amb millorar la vida dels més humils, de les nostres ciutats, del nostre país. Europa és la millor aportació que podem fer per a que algun dia la utopia internacionalista deixi de ser-ho. L’èxit del projecte europeu es tant decisiu que si algun dia la filiació nacionalista fos obligatòria, no tindríem més remei que fer-nos nacionalistes europeus, conjunturalment, és clar.

Los comentarios están cerrados.




Buscar
Archivos
  • [+]2012 (57)
  • [+]2011 (150)
  • [+]2010 (73)
  • [+]2009 (51)
  • [+]2008 (53)
  • [+]2007 (49)
  • [+]2006 (48)
  • [+]2005 (18)
  • [+]2004 (12)


A FAVOR DE ESPAÑA Y DEL CATALANISMO

A FAVOR D'ESPANYA I DEL CATALNISME


Contador de estadsticas - Blog Daniel Fernndez