Entradas con la etiqueta ‘catalanisme’

Formen part d’una societat instantània en la qual aturar-se és sinònim de “perdre el temps” i mirar enrere, en la majoria dels casos, és una manera d’evadir-se. Vivim temps en els què l’experiència dels més grans pot arribar a ser escoltada amb respecte, però difícilment ho és per a ser aprofitada en l’acció present i futura.

La veu d’Isidre Molas, Vicepresident del Senat i President del PSC, és una veu que escoltem amb respecte, però també amb la consciència de que es tracta, en paraules de Bertolt Brecht, d’un “pensament participant”, de reflexions, orientades a la construcció d’una acció col·lectiva.

Isidre Molas ha publicat recentment “El meu temps de presó” a Edicions 62. Es tracta d’un relat autobiogràfic de la seva experiència com a presidiari entre 1962 i 1963 en forma de trencadís de records. El recomanem vivament –amb violència que diria Camilo José Cela-. L’autor, amb un estil transparent ens aproxima, sense més adjectius que els precisos, a una altra violència: a la de la dictadura contra els ciutadans –alguns gairebé adolescents com el propi Molas- que no l’acceptaven resignadament. La comissaria de la Via Laietana i la Model de Barcelona, Carabanchel i Sòria, però també, la universitat, la seva família, l’antifranquisme i, per damunt de tot, la serena reflexió, amb un punt de saludable distància,  de l’autor conformen aquest trencadís.

Em permetran dos exemples de reflexions orientades a l’acció que compartim radicalment, el primer sobre la memòria històrica; el segon sobre el catalanisme:

“ No necessito que em rehabilitin, no necessito saber que jutjaven sense proves, que es venjaven i s’hi rebejaven, que els drets humans no eren respectats, que l’arbitrarietat era la tònica normal. En tinc prou de mirar als ulls als que queden i de recordar amb dolor i orgull Companys, Besteiro, Miguel Hernández o Peiró, per exemple, per saber que sóc com he de ser. Per anar bé ells també haurien de sentir dolor per l’odi caïnita que practicaren; no parlo només de la guerra, parlo sobretot dels trenta-cinc anys posteriors a la seva victòria . Jo ni els odio, ni desitjo cap revisió  personal , només voldria que algú hagués  expressat amb claredat un moment de dolor  i de contrició  per les bestieses que feren durant diverses dècades.”

“El nacionalisme que traspuaven partia del supòsit que la lluita o el conflicte fonamental (en la història, com en dèiem aleshores) es produïa entre pobles, entre tribus; era allí on residia la lògica de tota la vida política. Jo, en canvi, d’una manera més aviat instintiva partia del supòsit que el conflicte entrellaçat entre classes, interessos i valors era el centre de la vida política. (…) Vivia el meu catalanisme espontani sobretot com la fidelitat a una llengua comuna, a una cultura comuna i a una pàtria comuna des de l’ànsia de plenitud de les llibertats  i de la societat plural, que forjava la seva expressió nacional en el federalisme.”

Daniel Fernández diu al líder de CIU que “hauria de ser més respectuós amb els catalans que, com la Ministra de Defensa, ens definim com catalanistes i d’esquerres i, al mateix temps, ni som ni pretenem ser nacionalistes”

El portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialista al Congrés dels Diputats, Daniel Fernández, ha lamentat avui “profundament” constatar que “durant els últims dies s’ha produït un increment del nerviosisme així com un accentuació de les obsessions de Josep Antoni Duran i Lleida”. “Potser l’origen d’aquesta preocupant evolució estigui en la rectificació que el President Mas el va obligar a fer per a solucionar el greu problema que Duran i Lleida havia creat gratuïtament a la nostra indústria automobilística, a través d’una de les majors pífies de la nostra història parlamentària”, ha afegit.

Segons Fernández, Duran i Lleida “hauria de ser més respectuós amb els catalans que, com la Ministra de Defensa, ens definim com catalanistes i d’esquerres i, al mateix temps, ni som ni pretenem ser nacionalistes, sobiranistes o separatistes de dretes”. “La fortalesa del catalanisme –ha explicat– resideix en la seva pluralitat, una pluralitat incompatible amb l’expedició de carnets de catalanitat, ni tan sols per part del senyor Duran i Lleida”.

Finalment, el portaveu socialista ha considerat que “són de mal gust les seves reflexions sobre la preparació dels líders en la política espanyola. I més si tenim en compte que qui les realitza, malgrat la seva digníssima i dilatadíssima carrera política, mai ha exercit responsabilitats en el Govern d’Espanya, i quan les va tenir en el de Catalunya, van ser efímeres i va sortir fugint, quan va tenir l’ocasió″.




Buscar
Archivos
  • [+]2012 (57)
  • [+]2011 (150)
  • [+]2010 (73)
  • [+]2009 (51)
  • [+]2008 (53)
  • [+]2007 (49)
  • [+]2006 (48)
  • [+]2005 (18)
  • [+]2004 (12)


A FAVOR DE ESPAÑA Y DEL CATALANISMO

A FAVOR D'ESPANYA I DEL CATALNISME


Contador de estadsticas - Blog Daniel Fernndez