Entradas con la etiqueta ‘Rajoy’

La primera sessió parlamentària de l’any ens confirma que tenim un President del Govern incapaç de donar la cara, de presentar i defensar al Congrés dels Diputats la seva primera decisió rellevant com a governant: el Reial Decret Llei de Mesures Econòmiques. Hi va assistir, mut, com a oient privilegiat còmodament instal•lat a la primera fila.
Les mesures econòmiques aprovades disciplinadament pels diputats del PP – i amb entusiasme pels diputats de CiU- suposen una esmena a la totalitat als programes electorals de CiU i del PP. Són, a més, mesures injustes i, alhora, inútils per a millorar la nostra economia: afebliran, encara més, la demanda interna, provocant un augment de l’atur i agreujant la recessió econòmica. Però una dada val més que mil paraules: la reforma fiscal aprovada amb els vots de CiU i del PP suposa que l’esforç tributari recaigui bàsicament sobre les famílies amb ingressos inferiors als 53.000 euros anuals. És a dir sobre les classes mitjanes i les famílies treballadores.
Josep A. Duran i Lleida, engripat, no hi va poder assistir. Li desitgem una ràpida recuperació. Però ens sorprèn que per justificar la mala consciència pel vot dels seus diputats afirmi: “ Crec que no seria bo que es repetís la situació del 2000 al 2004, quan a Catalunya depeníem del PP i això comportava donar suport, sobretot en els primers anys, al PP a Madrid.” ¡Però si es tracta precisament d’això! CiU està repetint l’any 2012, la mateixa operació que al 2000: suport apassionat a una majoria absoluta del PP a Madrid, a canvi de mantenir el govern a Catalunya. I el què és més important, si es confirma la decisió de CiU de llançar-se als braços del PP serà una decisió voluntària, doncs aquesta mateixa setmana el primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha insistit en l’oferta de diàleg al Govern de la Generalitat per tal que pugui escollir si sortir de la crisi amb un model injust i que fins ara no ha donat resultats o amb un model equilibrat socialment que incorpori incentius al creixement econòmic.
Josep A. Duran i Lleida aprofita l’ocasió per opinar sobre el debat congressual socialista. Evidentment, hi té tot el dret. Nosaltres, en canvi no podrem opinar mai sobre els debats congressuals d’UDC perquè sempre hi ha hagut i hi haurà un únic candidat –Duran i Lleida- i una única opinió –la de Duran i Lleida-. Què hi farem!

Josep Pla, en les seves imprescindibles cròniques parlamentàries sobre les Corts republicanes afirmà que únicament la grip ens havia portat a tots nosaltres a pensar de la mateixa manera. La por a la grip va perseguir Pla durant anys . Avui, la profunda crisi econòmica que patim i les seves conseqüències socials no ens han d’obligar a pensar  a tots de la mateixa manera, però sí ens exigeix actuar amb responsabilitat i claredat. No són temps de comoditats. Vivim temps substantius.

Tres notes substantives de política espanyola:

 1.- Algú capaç d’afirmar quatre dies abans del dia de les eleccions a El País: “ Yo no voy a subir los impuestos, no” i d’assegurar al discurs d’investidura: “ Mi intención no es subir los impuestos” i que presideix un Govern que pren com a primera decisió pujar-los és quelcom que s’autodefineix per a tota una legislatura. Aznar va acabar el seu mandat mentint i Rajoy mentint ha començat el seu mandat.

 2.- Les mesures del Govern del PP són injustes perquè el 70% de l’esforç fiscal es demana als contribuents que guanyen menys de 53.000 euros. És a dir: a les classes mitjanes, a les famílies treballadores, als joves i als pensionistes.

 3.- A més d’injustes, són equivocades. No sortirem de la crisi únicament amb polítiques de consolidació fiscal. Necessitem complementar-les amb incentius al creixement si volem evitar caure en una nova depressió.

 I quatre  de casa nostra:

 1.- Pere Navarro va expressar en la seva primera intervenció com a Primer Secretari del PSC, la voluntat dels socialistes catalans d’estendre la mà al Govern de Catalunya per a treballar junts contra la crisi econòmica. 

2,. Aquesta voluntat es va concretar per escrit en la reunió amb el President de la Generalitat a través d’una proposta de diàleg estable per arribar els grans acords que necessita el país. Va ser una reunió de treball cordial. Artur Mas i Pere Navarro van acordar crear mecanismes estables de relació que permetin aprofundir i concretar els diferents temes plantejats a la reunió.

 3.- Tanmateix, des del Govern de Catalunya, Francesc Homs ens va comunicar que estan còmodes amb la geometria variable. ¿La comoditat és un criteri a considerar en aquests temps que ens ha tocat viure? 

4.- Però, alhora, Oriol Pujol, en nom de CDC ens acaba de demanar als socialistes que juguem un paper determinant per a assolir el pacte fiscal. Si us plau, un mínim de coordinació i coherència. La comoditat de la geometria variable és incompatible amb un acord entre els Govern i el principal partit de l’oposició. Nosaltres no volem comoditats: volem responsabilitat i claredat, també en allò que fa referència a la millora de l’actual model de finançament. El PSC ha donat un pas seriós i esperem una resposta seriosa i no contradictòria d’aquells que tenen la responsabilitat de governar –incòmodament, si cal- Catalunya.

Afortunadament, aquets temps substantius són radicalment compatibles amb la magistral adjevtivació de Josep Pla…

 

 

 

El número 2 de la candidatura socialista afirma que “Rajoy l’únic que ha fet és aprofitar la crisi per intentar tornar al poder i utilitzarà el poder per tornar a retallar en salut i educació”

El número 2 de la candidatura socialista a les eleccions generals, Daniel Fernández, ha assegurat avui que “estem en disposició d’iniciar la sortida de la crisi amb un lideratge clar, que no enganya” i ha resumit en una equació les conseqüències d’una eventual victòria del PP: “crisi econòmica més govern de dretes és igual a retrocés en drets i involució en l’estat del benestar”. “Austeritat sí, però polítiques de creixement, també”, ha afegit Daniel Fernández i ha contraposat les propostes socialistes “que serviran per aconseguir un creixement econòmic en base a la nova economia”, a les que fan els membres del Partit Popular “que encara que no ho diguin, són les receptes de fa quinze anys, les receptes del totxo”.

En un acte celebrat a Mollet del Vallès davant de 500 persones, el dirigent socialista ha dit que “Rajoy l’únic que ha fet és aprofitar la crisi per intentar tornar al poder i utilitzarà el poder per tornar a retallar en salut i sanitat”. “Pels socialistes l’estat del benestar és un element clau que s’ha d’enfortir, mentre que per la dreta la crisi és una oportunitat per aportar el seu model de menys Estat, menys educació i menys sanitat”, ha dit, i ha assegurat que votar al PSC “és el vot favorable a sortir de la crisi sense deixar de banda a cap ciutadà”.

“Tinc dubtes de que Catalunya estigui en condicions de suportar l’amor de De Cospedal”

En referència a l’afirmació de María Dolores De Cospedal dient que estimava Catalunya, Fernández s’ha preguntat si això era “amnèsia, hipocresia, cinisme, fariseisme o tot plegat, una barreja dels quatre conceptes?”. “Potser s’ha equivocat i volia dir jo ‘timo’ a Catalunya”, ha ironitzat el candidat del PSC, que ha fet un símil entre l’amor de la dirigent popular a Catalunya i el d’una mantis religiosa.

En l’acte també ha intervingut el membre de la candidatura del PSC per Barcelona, Roman Ruiz, que ha manifestat que “la dreta ho té clar, vol aprofitar aquest moment per dir que l’economia no serà competitiva si no aprimem l’estat del benestar”, i ha alertat que “l’estat del benestar, la igualtat i la justícia social, construïdes per Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, estan en perill”. “L’esquerra progressista, el vot útil, és el del PSC”, ha conclòs.

El candidat apunta que l’enquesta, en la direcció d’altres sondejos publicats, encoratja els socialistes a fer una explicació intensiva de propostes i desemmascarar l’agenda oculta del PP

El número dos de la candidatura del PSC a les eleccions generals, Daniel Fernández, ha assegurat que els resultats de l’enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques feta pública aquest migdia “confirma que només els vots socialistes a Catalunya poden barrar el pas al PP”. Fernández ha fet una crida a “fer una explicació intensiva del nostre programa i les nostres propostes” durant aquesta campanya que avui comença i “desemmascarar l’agenda oculta del Partit Popular, que pensa aplicar sense escrúpols a Espanya igual que ho està fent a les comunitats on governa, com Castella la Manxa, Madrid o València”.
“No hi ha res decidit, el CIS dóna una majoria aclaparadora de Rajoy el proper 20N, però el PSC pot tornar a ser decisiu com ho va ser el 2008 i capgirar aquest resultat”, ha deixat clar Daniel Fernández.
“El CIS diu molt clar que la Catalunya progressista pot posar-li les coses difícils a la dreta anticatalana que ha atacat els catalans sense complexes durant molts anys, i això els electors ho tindran molt present”, ha conclòs el candidat del PSC.
“Tot i els resultats adversos de l’enquesta del CIS”, ha destacat Daniel Fernández, “és important destacar que el candidat Mariano Rajoy inspira molta menys confiança que Rubalcaba i te una pitjor valoració ciutadana”. Tres de cada quatre ciutadans, ha explicat, “té poca o cap confiança en Rajoy, mentre que la meitat valora com a dolenta o molt dolenta la labor del PP a l’oposició i dos de cada tres considera que, al Govern, el PP ho hauria fet igual o pitjor”. “En qualsevol cas, i això és important destacar-ho”, ha conclòs el candidat,“el 30% dels votants encara no ha decidit la seva opció de cara al 20N, i per tant, encara som a temps de capgirar aquesta enquesta”.

El número dos de la candidatura del PSC per Barcelona recorda que, en aplicació de la seva pròpia doctrina, “Duran no diu el que pensa realment, com tampoc ho fa quan amaga el seu programa per retallar l’Estat del benestar”

El portaveu adjunt del Grup Socialista i número 2 de la candidatura del PSC per Barcelona, Daniel Fernández, ha ironitzat amb el decàleg que el candidat de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha presentat avui amb les condicions per donar suport al proper president del govern espanyol. Fernández, ha dit que, en primer lloc, sorprèn que Duran ja hagi nomenat Rajoy president del Govern “abans que els catalans i els espanyols hagin votat lliurement”. El diputat, a més, ha trobat a faltar en la llista del candidat de CiU la condició principal: “que vol ser ministre del govern de Rajoy a qualsevol preu“.

Fernández considera que el decàleg que ha presentat avui el candidat de CiU segueix fil per randa la “doctrina Duran”, és a dir: no dir el que pensa realment. “Així com avui no s’ha atrevit a dir el que de veritat vol, un ministeri, tampoc no s’atreveix a avançar el que pensa fer amb l’Estat del benestar per por a perdre electors”. “Sort en tenim de la sinceritat del conseller Boi Ruiz”, ha afegit Fernández que ja ha reconegut que considera que la salut no és un dret, sinó una mercaderia privada”, el mateix que pensen Duran i Mariano Rajoy.

El portaveu adjunt del Grup Socialista al Congrés dels Diputats i número 2 del PSC a la candidatura per Barcelona, Daniel Fernández, ha demanat al portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, que “abans de pidolar un ministeri a Rajoy, li hauria d’exigir, a ell i al seu partit, que retirin els insults contra Catalunya que no han deixat de proferir en els últims anys”. “Una persona que es postula permanentment com a ministrable en un Govern del PP hauria de tenir en compte primer el mal que el PP ha fet a Catalunya”, ha dit Fernández.

D’altra banda, Daniel Fernández ha recordat que CiU va donar suport a les dues legislatures de Govern del PP, en què, entre d’altres coses, “es va esborrar del mapa de les infraestructures” la possibilitat de construir el corredor mediterrani.“Una possibilitat -ha afegit- que gràcies a l’esforç del Govern socialista ara és cada vegada mes a prop”. “En les seves relacions amb el PP, CiU i el senyor Duran i Lleida no mereix cap credibilitat”, ha conclòs Fernández.

Durante el fin de semana hemos desarrollado funciones de ponente en la Conferencia política del PSOE. Este tipo de tareas suponen, inevitablemente, vivir una experiencia muy similar a la de  Fabrizio del Dongo en Waterloo. En efecto, al igual que el personaje de Stendhal en “La Cartuja de Parma”, ha sido imposible tener una visión global de lo que acontecía a nuestro alrededor. Eso sí, en lo referente a lo más cercano, afirmamos, con conocimiento de causa, que hubo mucho debate y propuestas innovadoras y solventes en el ámbito de las reformas para mejorar nuestra democracia y nuestras administraciones. Un solo ejemplo: abrir las listas electorales al Congreso de los Diputados a través del voto preferencial de los ciudadanos.

En cambio, con la perspectiva que nos dan unas horas de distancia podemos sostener que la Conferencia Política ha supuesto la confirmación de que existe una salida socialdemócrata de la crisis (cambio del modelo productivo + esfuerzo fiscal de los que más tienen y  lucha contra el fraude + defensa de la sanidad, educación y pensiones + solidaridad con los más desfavorecidos). Rubalcaba no se dejará ganar por Rajoy. Y nosotros –modestamente- tampoco.

“La socialdemocracia tiene que dejar de poner tiritas nacionales y ambicionar operar a nivel internacional” afirmó Toni Judt en “Algo va mal”. La socialdemocracia, que nació internacionalista por vocación, ahora ha de serlo por vocación y por necesidad. Y para nosotros,  socialistas europeos, este internacionalismo tiene como reto principal la construcción de Europa como verdadero sujeto político. No existe alternativa si no queremos que nuestros hijos pasen a ocupar un espacio periférico en el mundo del siglo XXI. Nos lo recordó con un discurso de alto voltaje Martin Schultz – Presidente del Grupo Socialista  en el Parlamento Europeo y próximo Presidente de la Eurocámara- el viernes pasado en la inauguración de la Conferencia. Y, en la clausura, lo rubricó ayer, con su inteligente elocuencia, Alfredo Pérez Rubalcaba. Nuestro candidato  es garantía de ambición, trabajo y compromiso. La alternativa –de nombre Mariano, y de apellido Rajoy- son recortes y bostezos .

 Como ustedes comprenderán, inmersos como estábamos en nuestras tareas conferenciales, el eco de la desafortunada ironía  de Artur Mas sobre el acento andaluz o gallego con el que hablan castellano millones de españoles llegó casi imperceptible. Artur Mas  pidió disculpas por unas palabras impropias de un President de la Generalitat que debía saber que muchos ciudadanos de Catalunya que han contribuido a levantarla con su esfuerzo y trabajo lo han hecho y lo hacen hablando castellano con estos y otros acentos. Y punto final. 

….Eso creíamos, pero hoy Duran Lleida se ha despachado con unas declaraciones que dan a entender que el error de Artur Mas no era tal,  sino que podemos estar ante algo más profundo y preocupante. 

En un plis-plas, Duran ha afirmado que “hay más inmigrantes de los que debería haber” y que en algunas regiones españolas “hay un tipo de agricultores que pueden quedarse en el bar de la plaza y continuar cobrando”. 

Unamos las declaraciones de Duran con las de Mas y tendremos como resultado a una CiU que no sólo se dedica a recortar en sanidad y educación públicas mientras mantienen los regalos fiscales (supresión del impuestos de sucesiones) a sus amigos milloneuristas, sino que, además, ahora se convierte en un factor de división y crispación en Catalunya y en España.

 Ante la crisis económica, CiU no sólo recorta en tiritas, sino que da un paso más y se convierte en propagadora de peligrosos virus políticos que debilitan la cohesión social. Debería abandonar el populismo grosero que sólo sirve para alimentar la estrategia del PP.  A no ser, claro está, que se trate precisamente de esto.

Daniel Fernández adverteix que en campanya “CiU i els seus candidats es comportaran com a panteres contra els socialistes i faran de Chihuahua quan parlen dels seus amiguets del PP

El portaveu adjunt del Grup Socialista al Congrés dels Diputats i membre de l’executiva del PSC, Daniel Fernández, ha afirmat avui que “s’ha acabat una legislatura complexa amb una votació rellevant en què una coalició en defensa dels grans patrimonis encapçalada pel senyor Rajoy i Duran i Lleida de subaltern, va perdre una votació on la majoria del Parlament volia que aquells que més tenen aportin més en la sortida de la crisi”. “Els socialistes catalans treballarem perquè aquesta coalició en defensa dels grans patrimonis no guanyi les eleccions, perquè el senyor Rajoy no sigui president del Govern i ho sigui Alfredo Pérez Rubalcaba, que té una idea molt clara: per a la sortida de la crisi, aquells que menys han patit les seves conseqüències han d’aportar més”, ha indicat.

En declaracions als mitjans a Mataró acompanyat pel delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, durant unes jornades de debat organitzades per la Federació del Maresme del PSC, Fernández ha explicat que “a les properes eleccions els catalans decidiran si volen un Govern presidit per Alfredo Pérez Rubalcaba o un Govern presidit per Mariano Rajoy. La nostra campanya tindrà un únic adversari: el PP”.

En aquest sentit, el dirigent socialista ha assegurat que “de CiU esperem molt poca cosa, esperem el de sempre: CiU i els seus candidats es comportaran com a panteres contra els socialistes i faran de Chihuahua quan parlin dels seus amiguets del PP”.

Facebook



Buscar
Archivos
  • [+]2012 (57)
  • [+]2011 (150)
  • [+]2010 (73)
  • [+]2009 (51)
  • [+]2008 (53)
  • [+]2007 (49)
  • [+]2006 (48)
  • [+]2005 (18)
  • [+]2004 (12)


A FAVOR DE ESPAÑA Y DEL CATALANISMO

A FAVOR D'ESPANYA I DEL CATALNISME


Contador de estadsticas - Blog Daniel Fernndez